No puc evitar-ho. Et tinc davant i no em deixes marxar. Els teus ulls blaus em captiven i em transporten a un món màgic, únic, perfecte.
Veus que la por m’abandona i aleshores em somrius, i a mi se m’accelera el cor.
M’apropes a tu i m’envoltes amb els braços, ferms, però sense fer força. Em dius xiuxiuejant que no em preocupi, que tot sortirà bé. Se que no es així, però estranyament em relaxo
El temps passa, i tu abraçat a mi. Em dius que has de marxar, que ja no tornaràs. T’agafo amb força, però tu sense cap esforç et desfàs de mi i em dones l’esquena.
Comences a allunyar-te de mi, jo et crido, et ploro, et suplico. No et dones la volta, no em fas cas, simplement camines. Al final desapareixes. Jo caic sobre els meus genolls. M’has deixat en aquest món desconegut, que ara, sense tu, ja no em sembla tant màgic.
Em sento perdut, buit, molt buit, però he de seguir. M’aixeco, tot i que cada moviment que fai sense tu em fa mal, molt mal.
De cop, tot es torna fosc, negre, sense ni un punt de llum. M’agito i espero el matí. Intento dormir i somio. Els teus ulls blaus em captiven i em transporten a un món màgic, únic, perfecte...
Et veig, em mires, tinc por. Intento no mirar-te. No puc evitar-ho. Et tinc davant i no em deixes marxar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada