Em desperto recordant-te dins els meus somnis, et desitjo tant!
Em llevo i vaig cap a l’armari, l’obro, trec la camisa que et vas deixar i l’estrenyo entre els meus braços mentre intento trobar-li el teu olor, però fa molt que no hi ets. Fa molt que vas marxar i ja no vas tornar.
Em vesteixo entre llàgrimes per la falta de tu, surto al carrer, inconscientment et busco a les cares de tots els que m’envolten, no hi ets.
Em vas fer prometre que no ploraria, però no puc complir-ho. Cada cop fa més mal, es fa més pesat tirar endavant sense tu, i ho intento, t’ho vaig prometre.
Intento riure quan estic amb els amics, però per molt que m’esforço, se que ho saben. No em culpen, però crec que els comença a cansar el meu estat. Em sento sol, la gent em diu que m’entén, i no ho dubto, però això no em consola.
Mai podré treure’t del cap i molt menys del meu cor. Sempre et buscaré als llocs on vam estar. Cada matí miraré de recordar la teva olor en la teva camisa. Tot i que se que ja no hi ets, que cada vegada queden menys coses de tu, de nosaltres.
